Per sobre de l’Onyar
coloms i gavines,
terrats, clavellines ...
i un cel per mirar.
Calces i mitjons
tapen gelosies.
Mil enraonies
volen pels balcons.
Allà Sant Feliu
dret com una fletxa
i per una escletxa
un peixot de riu.
Als enamorats
no els cal la drecera,
tenen primavera
entre ambdós costats.
Voguen per l’Onyar
dues barques franques
plenes de flors blanques ...
i un tren que se’n va.
Autor(es): Salvador Sunyer, Eduard Font