Caminar i pensar


Quan sigui gran suposo que me n’adonaré
que mentre pugui caminar i pensar tot anirà bé.
Unes bones cames disposades a tot
i un bon cap que es perdi per evitar el nord.

Memòria, gimnàstica, flexibilitat i un cop de cap.

No costa ni un ral això de caminar i pensar.
La sensació de benestar a l’anar i al tornar.

Moc els peus, les mans i la boqueta també,
senyal que estic viu i que em trobo anant del punt A al punt T.
És el dia que baixo en aquesta estació
I me’n vaig a enfilar en aquell petit turó.

Memòria, gimnàstica, flexibilitat i un cop de cap.

És tan assequible això de caminar i pensar.
El transport públic té un preu tan inhumà que fa plorar.
No t’en fiïs d’un retard si no ha passat més d’un quart.
Conclusions que esperen el tren arribar o marxar.

Jo faig via en aquella direcció, vols venir a caminar i parlar?
No t’asseguro que arribem d’hora a sopar, qui ho hagi d’entendre, ho entendrà.