Les últimes paraules de Steve Jobs
n'hi ha que parlen de Steve Jobs,
les seves últimes paraules.
Quasi tots desitgen redempció
però ell va dir-li wow wow wow
a la seva germana.
Eren tan iguals tot i no assemblar-se en res,
tombs que has de fer per anar allà on vols,
vides entrecreuades.
Vivint en un cor de marbre, restringint l’entrada,
fent del ‘no’ bandera, impedint altres idees
no trobaràs cap resposta.
Busqueu-me entre la gent,
sempre entre la gent,
entre tots aquells que fan que em senti bé;
i no, no per inconscients
oblidarem la nostra melangia.
Em sento nou, em sento gran,
tantes coses que vindran,
com el primer dia de classe.
Com poder quadrar aquest sentiment,
si no arribo a fi de mes els números són vermells,
un cop deixats tots els vicis.
Sento que les fases de la vida es van complint,
que n’enfilo una de nova, que demà serà un ahir,
que tot té un sentit si ho desitges.
Busqueu-me entre la gent,
sempre entre la gent,
entre tots aquells que fan que em senti bé;
i no, no per inconscients
oblidarem la nostra melangia.
Jo seré amb la gent, sempre entre la gent;
amb tots aquells, aquella gent que em fa sentir bé.
Busqueu-me entre la gent,
sempre entre la gent,
entre tots aquells que fan que em senti bé;
i no, no per inconscients
oblidarem la nostra melangia.
Autor(es): J. Rovira