L’estudiant de lletra
dos cases a la mà dreta
allí viu un estudiant,
que festeja amb la Cileta.
No l'ha pogut enganyar,
ni amb diners ni amb parauleta,
i una nit va inventar,
disfressar-se de mongeta.
A les dotze de la nit,
se'n va a casa la Cileta:
-Cileta, abaixa a obrir,
a esta pobra mongeta.
-Mare no vull abaixar,
que és l'estudiant de lletra.
-Cileta, abaixa a obrir,
sinó duràs corretgeta.
Què li farem pa sopar?
-Dos ouets i una sopeta.
Quan acaben de sopar,
la monja es posa tristeta.
-Què tens mongeta de Déu?
Què tens que estàs tan tristeta?
-Que esta nit fa molt de fred,
i he de dormir soleta.
-Soleta no dormiràs,
que dormiràs amb Cileta.
Cileta, agarra el llum,
i acompanya la mongeta.
Al sendemà de matí,
sa mare crida Cileta.
-Mare, no vull abaixar,
que es dorm molt bé amb mongeta.
Ja podeu apreparar,
giponet i caroteta
pa l’infant que naixerà,
fill de l'estudiant de lletra.