Ferir
Que potser et penses que no fas mal?
Quantes vegades ni t’ho planteges?
Quantes vegades? Però t’és igual.
Que potser et penses que no foraden,
les teves llances, els teus punyals?
Vius com si el món fos pla.
Demanes sense parar,
però mai no hi poses el coll.
Destrosses i després te’n vas.
Vius aclofat en l’autoindulgència.
Vas repetint-te “tinc dret a estar bé”.
Amb els amics us aneu fent massatges,
consciència neta, l’ego, ben fort,
i mentrestant volen descontrolades,
les teves llances, els teus punyals
Vius com si el món fos pla.
Demanes sense parar,
però mai no hi poses el coll.
Destrosses i després te’n vas.