El prat

Xarim Aresté


Quant més gran la mentida més amunt s'enfila.
Si no vols dur la torxa no provaràs ni un tast.
Com cada any, per Pasqua, la llum reneix florida.
I tothom arronsa el nas però ningú gosa fer el pas.

Mitja engruna és tota meva i l'altra deu ser de vostè.
Hem pujat junts a la sínia... qui sap quan descansarem.
diu que la primera llepada va quedar gravada
però així com va arribar l'hivern vam entendre el nostre infern.

No sabem on érem ni on farem cap.
Les petjades moren just al mig del prat.
Jo em vull quedar sempre a la teva vora
però si me'n oblido agafa'm de la ma, agafa'm de la ma.
Agafa'm de la ma.