Maig
Terra qui floreix,
mar qui s’hi encanta,
suavíssim bleix
de vida triomfanta.
Pluges cristal·lines,
aigües reflexant
tendrors infantines
qui riuen brillant.
Claredat sonora,
núvol qui s’hi perd,
aura qui eixamora
la tendror del verd.
La tendró del verd.
Bordoneig suau
d’abelles, profunda,
silenciosa pau
d’una hora fecunda.
Món rejovenit,
amor que hi esclata,
deliciós oblit
de les nits de plata.
Quan el pleniluni
de maig, silenciós,
de qualque infortuni
sembla dir a les flors.
Autor(es): Trinitat Catasús i Catasús, Eduard Toldrà i Soler