El vent s'encalma
I no plou, i no plou
I les llambordes tremolen sense saber
d’on ve l’enrenou
La forta batzegada que s’escampa sota el pas
Del noi que corre i baixa pels turons de la ciutat
“Serà el campió d’Espanya si s’entrena de veritat “
Ho diuen les senyores i els urbanos al passar
Ai , ai, ai, Tibidabo i Vallvidrera
Ai, ai, ai Montjuïc, Torre Baró
Ai, Ai, ai , carretera de les aigües
Ai, ai, ai , Barcelona era un fangar
El vent s’ajeu sobre els boscos emboirats
I ara plou, i ara plou
Deturen les hores amb rialles fluorescents
Dues noies, innocents
Com cavalls blancs que alenteixen el galop
Esclaten els vestits amb les faldilles voleiant
És com un slow motion en technicolor
Riuen com nereides després d’un xàfec suau
Ai, ai, ai , ara baixen la muntanya
Ai, ai, ai dues noies exultants
Ai, ai, ai Així van dues companyes,
Ai, ai, ai, alienes al funicular.
I el noi que passa corrent les fa girar,
a mirar, a mirar
Els seus vint anys que enlluernen els baladres
Dels parcs, al passar
I una d’elles que s’encanta i detura el caminar
I l’altre que l’estira, que té ganes de marxar
-El timbre del tramvia ens apressa per pujar-
Comencen al Liceu les violes a afinar
Ai, ai , ai Mercè no siguis bleda
Ai, ai, ai aquests nois no fan per tu
Ai, ai, ai només pensen en les curses
Ai, ai, ai no coneixen el goig de la música
Autor(es): Jordi Batiste