Un vol de miloca
on ses ones ploren espurnes de sal tenyides d’espuma.
On el camp viu etern, vestit de parets de seca textura,
on ressonen cants i acords secrets. Tu i jo, natura.
Allà alena es vent i es fon a ses roques.
Em fa ser valent com una miloca
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles on sempre hi ets tu.
Ve escalfant es sol d’aquest llarg estiu. Es temps se’ns atura.
S’ombra des teu cos ara balla i riu, preciosa figura.
Es vent ve despert, ens fibla a sa cara.
Mig obrim ets ulls, sumam ses mirades
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles on sempre hi ets tu.
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles, on m’esperes tu.
Es vent ve despert, ens fibla a sa cara.
Mig obrim ets ulls, sumam mirades.
Tu i jo som de vent, acariciant roques,
fent un vol valent, un vol de miloca.