Divendres
Divendres,
la lluna et perseguirà
per les teulades, fins a l’amor.
L’alcohol és el teu secret.
Passeig de la Rambla, de nit no hi ha flors;
i lluny,
el perfil de la Seu.
Els carrers s’allarguen
i no saps reconèixer
els racons que t’encisaren.
Només a l’alba,
recobraran els fets la mesura justa,
l’olor de la mandràgora.
Una ciutat és l’ombra dels seus homes;
cada gest torna una pedra
quan no resten més paraules.
Passeig de la Rambla, de nit no hi ha flors;
i lluny,
el perfil de la Seu.
Totes les ciutats del món es tornen joves les nits dels cap de setmana. Sembla que la
gent gran desapareix i la joventut s’apodera dels carrers, dels restaurants, dels “pubs”
... Palma no n’és l’excepció ja que és coneguda pertot arreu com a ciutat de diversió.
Avui dos joves, Maria de la Pau Janer, autora del poema, i Miquel Brunet, autor de la
música, ens fan conèixer la nit màgica de “Divendres”.
Autor(es): Maria de la Pau Janer, Miquel Brunet