Estel del dematí
Cada dematí salto content del llit,
l’airet del carrer si n’és de fresc,
ella passarà prop de mi,
com fa cada dematí, dematinet.
Si vindrà, si no vindrà?
Què és aquest pressentiment?
Per què esperes gessamí florit?
Per què esperes gessamí?
Però ja sento el teu perfum,
ja sento l’aire del teu pas,
ja veig les roses al teu front,
no m’enganyaria el salt del cor.
Bon dia flor del meu neguit,
ella somriu calladament.
Què i tens al fons de la mirada
estel del dematí?
Ella no contesta, ai, el teu llavi mut.
Jo li prenc la mà, li dono un bes.
Que no s’esverés, poc a poc,
com faig cada dematí, dematinet.
Una llàgrima en els ulls
i ella fuig del meu costat.
Per què plores estrelleta d’or?
Per què plores amor meu?
Sols una llàgrima i després
torna el somriu com el sol.
En els meus braços l’he sentit
més engrescadora, més que mai!
No hi ha neguit al nostre cel,
no hi ha neguit per tu i per mi,
m’ho diu el fons de ta mirada,
estel del dematí!
Autor(es): Josep Maria de Sagarra, Enric Morera