Cançó de l'incert desig
que no crec assolir mai :
Un jardí tot ple de roses
i un cel blau per tot esplai.
Una mica d’alegria
i el silenci per company.
I per altra companyia
peixets d’or dins d’un estany.
Musiqueta de rialles,
nits d’amor, nits d’amistat,
unes blanques estovalles,
i un porró de vi daurat.
Un llit tou, bona minestra
i una llar plena de foc.
I un seient ran de finestra
on dormir-me poc a poc.
Viure sens neguit ni pena
i amb la pau dels cors senzills,
escoltant les nits serenes
el dolcíssim cant dels grills.
Jo voldria i no voldria
la recança sens delit,
cants d’ocells tot el sant dia,
regalims d’aigua a la nit.
Jo voldria tantes coses
que no crec assolir mai,
ai cor meu mai no reposes!,
Vivim sempre ple d’esglai.
Ple d’esglai.
Autor(es): Ricard Permanyer, Daniel Montorio / Jaume Uyà