Atenció
el somriure m’assalta
i em sembla que m’ho crec,
que m’importen les teves coses
i que és significatiu
tot això que em dius.
Però mentrestant, no hi estic pensant.
És només
que ho faig veure molt bé.
T’expliques i m’ho expliques,
i els ulls, jo, francament: no podria obrir-los més.
Però mentrestant, no t’estic escoltant.
És només
que ho faig veure molt bé.
M’invento l’entusiasme, i després me’n contagio.
I quan marxes estic exhausta,
però no he entès res.