Sento
En una platja nevada,
en un desert ben banyat,
en la claror de la fosca,
en lo silenci grat.
En les mentires, les gràcies
i tot lo que mos fa grans,
caic dins del núvol negre
que tinc davant...
I plou damunt lo desert,
i gela dins la mar blava
i hi ha un raig de llum al fons
del núvol que m'abraça:
Sento els teus ulls
i la llum desperta
damunt la pell
que duu el meu nom.
Sento les teues mans
amables
i la paciència
del teu cos.
I si no fos perquè sé que hi ha algo
que tinc molt clar,
a lo millor provaria
de dibuixar:
Tota una vida, una casa,
una escola i un caminar
que m'ha menat a adonar-me
que no hi ha un color encertat
pa' pintar la platja nevada
pa' cantar silenci grat...
Sento els teus ulls
i la llum desperta
damunt la pell
que duu el meu nom.
Sento les teues mans
amables
i la paciència
del teu cos.
En una platja nevada,
en un desert ben banyat,
en la claror de la fosca,
en lo silenci grat.
Només estàs tu
que em calces
les passes damunt
la mar.
Damunt de la neu
daurada,
m'abrigues
lo caminar
Si estic en tu,
no tinc temor.
Si estic en tu,
estic en jo.
Si estic en tu,
no hi ha ningú
que puga prendre-mos
lo món.
Sento els teus ulls
i la llum desperta
damunt la pell
que duu el meu nom.
Autor(es): Lia Sampai