Universos de mentida
Una ombra a cada rostre
Una cicatriu
Mans que tremolen
Les parets blanques
Rellotges encallats de sorra
Imatges d’un temps que era nostre
Trobar-te i saber
Pintar les hores
De mil muralles
Versos inundats
Plens de vanitat
Volen ser poemes
Sona el cant gelat
Cau el sol
I ara brillen les estrelles
Contes fets a mida
En universos de mentida
Aguantant les voltes de la vida, vida
Els fantasmes s’esvaeixen, els colors es difuminen
De les vergonyes fem calor i crida
Em perdo en la claror, sobreviu el teu somriure
Vaig trobar les raons
Buscant perdre’m en el teu nord
Versos inundats
Plens de vanitat
Volen ser poemes
Sona el cant gelat
Cau el sol
I ara brillen les estrelles
Contes fets a mida
En universos de mentida
Aguantant les voltes de la vida, vida
Els fantasmes s’esvaeixen, els colors es difuminen
De les vergonyes fem calor i crida
Em perdo en la claror, sobreviu el teu somriure
Vas cremar el missatge
Per viure dins l’ampolla
Ser la font que rega quan no hi ha retorn
(Torna la marea)
Vaig mullar les cartes
(Banya les petjades)
Paraules que s’esborren
(Torna la marea)
Finestres opaques en un mar de sorra i tinta
Aguantant les voltes de la vida, vida
Els fantasmes s’esvaeixen, els colors es difuminen
De les vergonyes fem calor i crida
Em perdo en la claror, sobreviu el teu somriure