Ai Marguerida
Ai, Margarida !
Et tinc clavada al cor,
passes eixerida
ull blavenc i trena d’or
quan la dolça tarda mor
i el repòs convida.
Ai, Margarida !
Et tinc clavada al cor.
Vas saltant enjoguessada,
el somriure i la mirada.
Dones als homes que et guatien passar
i jo em sento el pit tot engelosit.
Per què a mi sol no em goses mirar,
sols a mi em tens avorrit.
Ai, Margarida!
Què hi dus al pensament?
Quin so de mentida
fas anar entre dent i dent,
com si fossis un mal vent.
M’has desfet la vida!
Ai, Margarida!
Què hi dus al pensament?
Des del dia que et vaig veure,
res del món no em pot distreure.
No hi ha ni joia ni calma per a mi,
tot és un desmai, un neguit i un ai!
Punxa d’amor, rosa del camí,
no t’hagués conegut mai.
Autor(es): Josep Maria de Sagarra, Enric Morera