Espines
l’amorós Infant,
i ses galtes mira
que els llavis de Judes
també besaran,
i plora i sospira.
Les flors que somriuen
una a l’altra diuen:
-Per què plora tant?-
Ella està bressant
l’amorós Infant;
tot bressant-lo mira
aquells peus i braços
que en creu clavaran,
i plora i sospira.
L’aucellet que canta,
oint sa complanta
respon gemegant.
Ella va alletant
l’amorós Infant;
alletant-lo mira
aquells dolços llavis
que amb fel rosaran,
i plora i sospira.
L’ànima que l’ama
-Pobra Verge!- exclama-,
quin dolor tan gran!-
Se va endormiscant
l’amorós Infant;
difunt Ella mira
lo Fill que cadavre
sos braços rebran,
i plora i sospira.
Un àngel venia
per dar-li alegria;
se’n torna plorant.
Autor(es): Jacint Verdaguer, Víctor Bocanegra