Ho vam ser tot
oblidar les hores vagant pels carrerons.
A tocar i parar, entre els llençols,
Suor i mossegades enlairant-nos sense por.
Perdre el neguit, oblidar el món,
des del teu llit cada nit puc veure el sol.
Paraules estripades, versos d’una cançó.
Tot el que ara ens separa
un dia ho vam ser tot!
Asseguts a l’andana, aquell últim petó
del tot inoblidable pujar a un tren sense retorn.
Els ulls a la pantalla, somiar la vibració,
frisant per un missatge,
que fossis tu altre cop.
Veure-ho tant lluny tot ara, difús en el record,
El fred va trucar a casa emportant-se la passió.
Quants hiverns fa ara que ens hem creuat de nou?
Llegies asseguda al fons de l’últim vagó.
Ni un trist adéu ahir tampoc.
Paraules estripades, versos d’una cançó.
Tot el que ara ens separa
un dia ho vam ser tot!
Asseguts a l’andana, aquell últim petó
del tot inoblidable pujar a un tren sense retorn.