Terror
genolls pelats,
ferides que ara couen en la memòria
de què et serveix negar el passat.
Tot, tot ara sembla tant llunyà,
les cicatrius ones que m’arrosseguen a la deriva,
mar endins res em podrà salvar.
Res em podrà salvar.
Hi som a temps,
estreny-me fort la mà.
Tot sembla tant llunyà.
Hi som a temps,
estreny-me fort la mà.
Ballant al ritme d’aquest vals camino sobre el mar,
a cada pas sento que m’ofego.
Sembla una llum brillant al fons,
però és tard, tard per tornar on vaig començar,
tard per oblidar el vent que guia les veles
d’una nau que sap que ha d’atracar.
No és tornar a començar.
Hi som a temps,
estreny-me fort la mà.
Tot sembla tant llunyà.
Hi som a temps,
estreny-me fort la mà.
Tu has de triar què vols fer amb el temps que t’han donat.
Plegats, els ulls sobre el mar.
Hi som a temps,
estreny-me fort la mà.