Mirar al cel
Què no sabràs tu del que m’agrada a mi?
Des de la música al meu color preferit.
El nostre escut és irrompible,
nostre castell és gegant,
convidem més gent a passar.
Enfadar-se, perdonar-se,
abraçar-se, tornar-se a enfadar.
Açò és una roda que no deixa de girar.
Des que tens eixe trasto
ja no em mires al parlar,
et vas oblidar si tinc els ulls obscurs o clars.
I mirar almenys una volta al dia al cel,
açò és infinit i no el que tenim entre els dits.
Mira quin joc més guapo,
eixe vídeo es brutal,
flipa amb la app
que m'acabe de baixar.
Tot això està molt bé però deixem-ho de costat.
Eixim junts al carrer:
anem a jugar.
I mirar almenys una volta al dia al cel,
açò és infinit i no el que tenim entre els dits.
Autor(es): Ramonets