Cançó dels pardals espantats
escriventa: La Ming Li mirava el cel i li semblava que els ocells estaven inquiets.
escrivent: I no sabia per què.
escriventa: I no sabia per què.
pardals: Ens miren estrany,
ens miren estrany
els d’allà baix
ens miren estrany.
En tramen alguna mirant de reüll
se’ls veu mala lluna
ens miren estrany.
escriventa: Els ocells no tenen orelles, però això no vol dir que no hi sentin.
escrivent: L’oïda la tenen al costat dels ulls, sota unes plomes molt fines.
pardals: No miren els núvols
no miren el cel
ens miren ombrívols
ens miren estrany.
pardals: Passaríem de llarg
si sabéssim marxar
però volem seguir aquí
del matí fins la nit.
escrivent: Els ocells no tenen orelles, però hi senten més que nosaltres.
escriventa: L’oïda i la vista estan tan a prop que no se’ls escapa res.
pardals: Volarem més amunt
però no pas més enllà
no ens mireu tan estrany
que ens esteu espantant.
Autor(es): Jordi Palet, Claudi Llobet