La Fira de Santa Creu
Lo sol rogenc, rogenc.
Lo temps està bonança
ja va vinguent la gent.
Tot són preparatius
per la fira desitjada.
Els carrers engalanats
de marxants i de parades.
La fira de Santa Creu
n’és per la jovenalla,
de pastors i de bouers
que baixen de la muntanya. Ai, la, la.
Es tan gran lo seu content
que una sardana ballen
tot seguint el compàs,
del flabiol i la gaita.
I donant-se junts les mans
amb les seva aimada,
acompanya la pubilla
la que en té de ser enjoiada.
Tra-larà-la-la..la,la,la,la.
D’anells penjolls i medallons,
braçalets i arracades,
collarets d’or fi i brillants
que los argenters treballen.
Mentre l’estava enjoiant
Una cançoneta canta,
Lo que canta el rossinyol
A la punteta de l’alba.
Mentre l’estava enjoiant
Una cançoneta canta,
Lo que canta el rossinyol
A la punteta de l’alba.
Tiu, tipitipitiu tiu tiu
Tiu, tipitipitiu tiu tiu
Tiu, tipitipitiu tiu tiu tiu.
Tiu, tiu, tiu, tiu, tiu, tiu.
Autor(es): Albert Cotó i Fita