Mar bonança
Sota un sol alt,
l’ona amb bonança
besa el sorral.
Mar adormit
sense cap salt,
sense neguit
de fer cap mal.
L’aire és d’encant
i el mar ben blau,
tot va cantant
himnes de pau.
No passa vent,
res es remou,
el mar no es mou
ran de rompent,
un bot se’n va
lluny de la platja
sembla que corra
pel cel enllà.
I s’endevina,
dolçor de mel,
una gavina
s’atura al cel.
No mou cap ala
ni per atzar,
l’ocell s’engalla
mirant el mar,
para el vol, mira,
torna a mirar,
xiscla i sospira
i no se’n va.
No passa vent....
Autor(es): J. Marti (Bepes), Ricard Viladesau