Efecte 2000
A la “tele” parlaven d'allò dels or-di-na-dors.
Però poc ens importava a la colla que havíem format,
amics de temporada amb data de caducitat.
I una nit a Sant Antoni, al costat de Palamós,
a l'espigó tu i la guitarra vau pintar el món de colors.
Cantaves Sopa de cabra, t'agradava la cançó
que per sempre més tu vas lligar al teu record.
Com l’efecte dos mil havies de canviar-ho tot.
Però al final de l'estiu vas marxar tu del meu món.
Potser no era el moment però tot i l'error del temps
sé que hi ha un món paral·lel on amb tu on amb tu jo sóc feliç.
El teu parlar de poble els teus “cigarros” mal fumats
em feien creure que eres del món el més fascinant.
Massa petits per creure-hi, petits per tot menys per somiar.
Ens vam donar un estiu d'aquells que són per recordar.
I una nit a Sant Antoni...
Com l’efecte dos mil...
I una nit a Sant Antoni, al costat de Palamós,
a l'espigó tu i la guitarra vau pintar el món de colors.
Com l’efecte dos mil...
Com l’efecte dos mil...
Sé que hi ha un món paral·lel on amb tu on amb tu jo sóc feliç.