A mos amics de Banyoles
Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.
Mon fil era d’or,
d’argent la filosa ;
los boscos veïns
m’han pres per l’aurora.
Per debanar lo meu fil
tinc belles debanadores :
les muntanyes de Begur,
les de Begur i Armen-roda,
les serres de Puig Neulós,
les del Mont i Rocacorba.
La plana de l’Empordà
mai ha duit millor corona,
corona de raig de llum
trenats amb lliris i roses
semblava un pavo real
obrint sa florida roda.
Mon fil era d’or
d’argent la filosa;
los boscos veïns
m’han pres per l’aurora.
Com lo fil era daurat,
les madeixes eren rosses,
hermosos cabells del sol
encastats de boira en boira.
De les Estunes al fons
lo teixien quatre aloges ;
llur teler és de cristall,
de vori la llançadora.
Veus aquí el vel que han teixit
Tot exprés per una boda.
Mon fil era d’or
d’argent la filosa ;
los boscos veïns
m’han pres per l’aurora.
Autor(es): Jacint Verdaguer,