L'estany
L’estany se divideix en amples braços,
com en branques i brots roure aglaner,
i surten tots a dar festívols passos
com nins ajogassats dintre el verger.
Dels plorosos desmais besen la soca,
coronen los oasis de verdor,
saltironen com xais de roca en roca,
donen a beure perles a la flor
(...)
Està en mig de l’estany com una estrella
florida enmig del cel de juliol,
nimfea colossal que s’esbadella
al bes de les escumes i del sol.
Per ses arrels lo lliguen a la vora,
com branques de coral esblanqueït,
quatre ponts de cristall del que atresora
la serra en ses entranyes de granit
De l’estany se contempla en l’aigua clara,
que s’atura per fer-li de mirall,
de sos ulls dolços i rienta cara
entretenint la imatge en son cristall.
Autor(es): Jacint Verdaguer,