La fada de Ribes / Oliba
La fada de Ribes:
Adéu, coves de Ribes,
ja no us veuré més,
fontana remeiera d’aigües vives,
cistell de flors de Núria
amb faixes de verdor al cel suspès.
Ja el ressò no oiran de ma cantúria
pujant los traginers per lo camí,
i el pastoret que vetlla en la boscúria
en la ribera estesos
mos tovallons no obirarà al matí.
Mai més d’amor encesos
vindran los cavallers a aquella cova
que sols l’amor obrí ;
si algú mon niu retroba,
lo trobarà sens mi!
En eixes valls a rellevar ma fama,
vestit de foc i flama
ja ve el comte l’Arnau;
boscos, soleis, masies que el cor ama,
per sempre adéu-siau!
Oliba:
Si ve el comte l’Arnau, altres ne vénen ;
la creu en sa mà tenen
i l’amor de Jesús dintre del cor,
i amb aqueix foc diví la terra encenen,
fent-ne l’astre flamíger de l’amor.
(...)
I a on nasqué Ripoll, a la besada
del Ter i del Freser,
en illa gerda eix monestir bastia,
de Catalunya baluard primer.
Fets àngels de la pàtria, allí guardaren
sa història i son tresor,
son esperit naixent allí bressaren,
adormint-lo amb cançons de l’antigor.