L'estudiant de Vic
Una cançó vull cantar,
una cançó nova i linda,
d’un estudiant de Vic,
que en festejava una viuda.
Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.
La viuda s’hi vol casar,
lo seu pare no ho volia;
l’estudiant se n’és anat
a servir a una rectoria.
Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.
Quan la viuda ho va saber,
tingué llarga malaltia,
la viudeta se’n va a l’hort,
en un jardí que hi tenia.
Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.
Un jardí de totes flors,
rosa vera i satalia,
a la vora del jardí
un roseret n’hi havia.
Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.
A la vora del roser,
la viuda s’hi adormia.
Ja en passava un rossinyol
que pel món dóna alegria;
-Rossinyol bon rossinyol,
tu cantes i jo estic trista ;
-Rossinyol bon rossinyol,
com portes tanta alegria ?
-Porto noves de l’amor
del cor que tu més estimes.
-Si això n’era veritat
jo bé te’n regalaria,
te’n faria lo bec d’or,
les ales de plata fina.
-De noves, prou te’n daré,
però no te’n convindria,
a Roma lo trobaràs
servint una rectoria.
Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.
La viuda se n’és anat,
vestida de pelegrina;
quan la viuda lo coneix
una basca ja en tenia;
Bon amor, adéu-siau,
color de rosa florida.
Bon amor, adéu-siau.
L’estudiant se n’adonà
i també se’n defallia.
Nines que veniu al món,
no us fieu de gent de llibres ;
tenint-ne quatre raons
ja se’n van a cantar missa.
Bon amor, adéu-siau,
Autor(es): Cançó tradicional catalana