Liti
Trenca’m la ma i el cor de nou
Com si fos el primer cop.
Mai has tingut clar quin és el teu enemic real.
El regust amarg que tens a dins mai ha vingut de les meves mans,
És el teu propi verí.
Torna amb mi.
Fes-me mal.
Tot és fosc al teu davant.
Les feres del teu cap s’enriuen de tu
I tu les fas més grans.
Crema tota la casa i que torni a ser com abans.
Si vas fer-me néixer a mi, com et puc estar matant?
Deliris de monstres que dormen amb tu
Que et maten, t’anul•len, t’injecten verí
I m’entra la por perquè ells mai no marxen ni et deixen...
Però si ho vaig fer jo.
La bassa de sang,
Les mosques que viuen xuclant ells llençols del teu llit.
L’olor de podrit.
Tinc basques al veure’t matar-te i deixar-te morir.
Tanques els ulls i
Tot és fosc.
Llegas tarde.
¿Qué es más importante que estar conmigo?
Has perdido todo el día otra vez,
¿me quieres?
Llegas tarde.
Todos me conocen, todos saben quien soy,
¿Cómo voy a volver?
¡Diles que fues in querer!
Tarde.
¡Diles que fue sin querer!