L’amor està prohibit
Va ser entre tots que el mataren
i ell solet es va morir:
per excés o per defecte
li esguerraren el vestit.
Lleis, consignes, regles, ordes
i el manament que fa sis.
No t’enfadis ni protestis:
l’amor està prohibit.
Així van coses i noses
d’ençà que això es va establir.
Tots ens saludem d’enfora
i amb cara de pocs amics.
Et donen adreces falses
i et capgiren els camins:
et penses que ets de tornada
i és que encara no has partit.
Llums t’avisen, crides, rètols:
l’amor està prohibit.
Moralistes, egoistes
ocupen tots sols el llit:
la nit plena de misteris
només serveix per dormir.
Roden estels i planetes
i ningú no en treu profit,
perquè els signes ja no calen:
l’amor està prohibit.
Tot ell al servei de l’ordre
ben establert i acomplit.
I ai de tu si t’enamores
fora de l’ordre previst.
Aniràs a cal notari
i que te’n faci un escrit:
l’amor només val amb firma
i segell bellugadís.
Adéu món i no m’esperis;
me’n vaig i esborro el camí,
que no estic per mons que ordenin:
l’amor està prohibit.
Autor(es): Jaume Vidal i Alcover, Josep Maria Martí