Somnis fets a pals
vell, trist, pobre i sense amics
i em dic:
Ei, Ian, va haver-hi un temps
en què no et faltà de res
i no és pas
que tinguessis massa.
Erets de casa humil i desendreçada.
Però vas deixar la teva feina de metacrilat,
et vas fer passar per pobre,
camuflat dins la ciutat
vares topar amb la misèria,
reveladora de la veritat
i junts
vau carregar el pes de les vostres butxaques
plenes de
somnis
fets a pals.