He oblidat com es viu
De tant anar corrents sense fre per la vida
vaig anar descuidant els moments dia a dia;
de tant de voler ser el primer de la fila,
els detalls més petits, a poc a poc els perdia.
Anava jugant amb el que sentia.
Entre aplaudiments de somnis vivia.
De tant repetir les cançons que em sabia,
ja no sóc com ahir i, si volgués, no podria.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
De tant de cantar a l’amor i a la vida,
no em vaig adonar que, l’amor, el perdia.
De tant de jugar amb qui jo més volia,
vaig perdre de cop el millor que tenia.
De tant d’amagar la veritat amb mentides,
m’anava enganyant, però era a mi a qui em traïa.
De tant esperar jo que mai ho faria,
ara toca plorar pel que em divertia.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
De tant anar corrents per temps al temps guanyar-li
a les meves nits els meus somnis robar-li...
intents i fracassos no han fet mai que deixi
de voler descobrir allò que em sedueixi.
Anava jugant amb el que sentia.
Entre aplaudiments de somnis vivia.
De tant repetir les cançons que em sabia,
ja no sóc com ahir; si volgués, no podria.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
He oblidat com es viu.
Autor(es): Pierre Billon/ Jacques Revaud/ Julio Iglesias