L'ametlla amarga [o Foravilers]
—foravilers de tarda—
ametllons verds
de la branca més alta
robats d'un hort
sense porta ni tanca,
ai, no la mosseguis,
l'ametlla amarga!
Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l'escrivíem ben sols
amb lletra clara;
ai, no la mosseguis,
l'ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l'ametlló,
l'ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara!
Autor(es): Maria Mercè Marçal, Ramon Muntaner