Aitana ♥ Ifack
El Penyal d'Ifack li ha dit, al Monngó:
«Fa un fum d'anys qu'Aitana 's el meu amor;
guarda'm el secret, ningu ho pot saber
perqu'el Monncabrer vol fer-li un xiquet»
i la serra 'Bèrnia qu'està enmig ho sap
i ənvia 's pardals que té dins lo cap.
Fins a Guadalest aplega 'l revol
quan el Puig Campana la tany al vol:
la bona notícia fa bollir la mar,
corren rius de tinta de calamar;
una toñyineta qu'a Tabarca va,
se'n torna volan' cap a Guardamar.
La lluna 'Valéncia, ix per Castelló,
i les Columbretes parlen & cançó;
i el Penyagolosa diu âs pelegrins
qu'əntonen ês cants, que facen camí;
el Baix Əspadà preguntà al Garbí:
«Tu que vius propet, qui serà 'l padrí?»
La serra 'Corbera repica 'l tabal;
la dolçaina, la Muntanyeta 's Sants:
Murta i Sɐn' sofí ja s'ho han xarrat
«La sompa d'Aitana se l'ha dîxat!»
El Benicadell ja 'stà 'stralejant,
la serrɐ du dies ploran'.
Pero al Monncabrer no li ha sabut mal:
«Jo pague 'l convit: tot això, mol' val?»
La Fon' Roja 's clara i el Pòu Clar és roig,
l'orde de Montesa ordena 'l Caroig:
l'alberq de sant' Anna serà un cafetí,
Segària padrina i Maimmó 'l padrí.
En saber Aitana qui són ês padrins,
en la Carrasqueta ballen ês pins;
somriu i s'əixûa 's plors:
li durà a la nóvia un pomell de flors.
Un i un són dos, triwmfarà l'amor
i Paco Muñyoz serà 'l retor.