Arena i escuma
Els arbres tatuats, reflexes de sol creixent…
Diamants en el mar, esquitxats per cops de rem…
i tot pel màgic fòsfor, que hi ha en tal quantitat,
amb silenci, cap a Mèxic anàvem seguint.
Allà, en el vall de Escorpi, sota la gran creu de Quars…
Fumant en la gran conxa, construïda pels Gitans…
Vàrem beure i somniar, amb els vins de temps llunyans,
Quan el cristall dels déus, era un senyal.
Asseguts damunt del bambú, el pulquen, com gran esperit,
Mirant el cap davant, sentint el mon marí.
Els regnes de formigues, caminant sota els meus peus,
Plens de pols, fins a Mèxic anàvem seguint…
So de grills a la selva, i estels en plena nit…
Cercles microscòpics, fins als ulls anaven fluint…
La Nativa d’ulls ben negres, mirava il-luminant…
Tot el meu destí, es va aclarir…
Arbres tatuats, reflexes de sol de creixent…
Diamants en el mar, esquitxats per cops de rem…
i tot pel màgic fòsfor, que hi ha en tal quantitat,
cercant tresors, fins a Mèxic vàrem seguir.
Autor(es): Donovan