Arrelar
Sort de l'aire
que t'ha portat.
Sort del mar
que t'ha banyat.
Sort del dia
que t'ha sorprès.
Sort de la terra
que t'acull.
I ets aire,
i ets mar,
i ets claror,
i ets terra.
I em portes,
i em banyes,
i em sorprens,
i m'aculls,
i arrelo en tu.
En el silenci
la nostra fe.
Temps i espai
a cada gest.
Dies passats
a la deriva.
Tu i jo com
dues mans.
Autor(es): Dídac Rocher