Bellesa col·lateral
Trepitjarem per primer cop la lluna,
serem astronautes sense tratges espacials
que en contacte amb la primera i lleugera brisa
rebrem un impacte frontal amb tot allò
que abans no ens miràvem,
que abans no importava.
Quan surti d'aquesta presó
et penso fer aquell petó
que em guardava.
La caixa s'obrirà donant-li vida
als desitjos confinats a contracor
i cada instant serà a camera lenta,
serem com objectius en llarga exposició.
Capturant abraçades,
sortirem de les xarxes.
Malalt per l'amor
et vindré a buscar aquell petó
que em guardaves.
I si resulta que la treva era un regal
que ens fa la vida per trobar bellesa
al temps que hem hagut d'esperar?
I si resulta que la treva era un regal
Que ens fa la vida per trobar bellesa
al temps que hem hagut d'esperar?
Per tornar a començar.