Bruixes
La Llum de la unió
d'ànimes cantant al vent,
potser, us va espantar.
Ens vàreu cremar
perquè vivíem escoltant
el so de l'univers.
Perseguides vam estar
per saber de plantes
que poden curar.
Per parlar amb els ocells,
per entendre els estels
i el llenguatge del vent.
Bruixa, dona que saps,
i per això un dia et van matar.
Bruixa, dona que saps,
i per això un dia et van cremar.
Tota la vida corrents
per fugir d'una gent
que la volia matar.
Per pensar diferent,
per parlar amb els ocells,
per conèixer les plantes
que podien curar.
I compartim la saviesa
que ja fa molt temps
que totes portem dins.
De la mà de la natura
i és que som fetes d'ella,
de gotes de pluja,
de terra mullada,
de núvols i de cel,
i de cel blau.
I avui la nostra veu
ressorgeix de les cendres
perquè vol compartir
la saviesa de l'univers,
de l'univers!
Bruixa, dona que saps....
Autor(es): Laia dels vents