Buscant amb tu
Suposo que deu ser normal
sentir vertigen tenint-te al costat.
Suposo que no deu ser estrany
que de vegades faci por mirar endavant.
No hi ha ningú, només amb tu
he vist trencar-se tot el meu món.
No hi ha ningú, només ets tu
amb qui l’he construït de nou.
No ho sé avui, no ho sabré demà.
Només sé el que ara vull: seguir buscant amb tu i no pensar el que vindrà.
No sé comptar totes les nits
que he tancat els ulls volent-te imaginar.
I escric uns versos per poder-te’ls cantar
demanant perdó després d’haver-me equivocat.
Quan ric content tu ets a prop,
les llàgrimes quan cremen porten el teu nom.
Si tenim clar sols un perquè,
el “com” junts el descobrirem.
No ho sé avui, no ho sabré demà.
Només sé el que ara vull: seguir buscant amb tu i no pensar el que vindrà.
No ho sé avui, no ho sabré demà.
Només sé el que ara vull: seguir buscant amb tu i no pensar el que vindrà.
No ho sé avui, no ho sabré demà.
Només sé el que ara vull: seguir buscant amb tu i no pensar el que vindrà.
No ho sé avui, no ho sabré demà.
Només sé el que ara vull: seguir buscant amb tu i no pensar el que vindrà.