Caixes de peix
Sobraven les paraules en arribar al port aviat.
Tothom sabia què fer, el vaixell era ancorat.
Les caixes amb el peix, amb fileres cap al pes.
Les dones saludaven. Tocava “remendar” les xarxes.
Que tingui un bon preu. La subhasta anirà bé.
Que puguem pagar els deutes. Que no haguem d’anar a fiar.
Recordàvem quan anaven sense llum, sense motor.
Les nits eren més llargues, la por i el consol.
Sant Telm era el patró. Cantàvem els seus goigs.
Les nits eren més llargues, la por i el consol.
Passant fulles d’aquests llibres de fotos de negre i blanc.
Diuen els més vells que abans es pescava més.
Sardines i anxoves, molls i llucetons.
Mòlleres i pops, lluç de palangre i llenguados.
Era quan anaven a l’arrastro amb la llum.
Autor(es): Jordi Suñé