Cançó de pluja
De tot el que tinc de tot el que vull
tan sols un record que no em fa profit
l'amarga tristor i el ressentiment
de no haver pogut tindre't a prop meu
Te'n vares anar sense haver estat
no has dit el perquè ni mai ho diràs
després no hem sigut res que es puga dir
sols érem dos morts trepitjant la nit
La nit s'ha finit allò nostre també
ara tu eres foc i jo sóc el vent
ni falta que fa que parles amb mi
serem sols la cançó que no tindrà fi
Serem un poema que ningú no ha fet
un gest que fa riure si plore i no vens
I un dia no lluny que el món siga roig
i sols la bandera em porte avant
serem la cançó cantada cridant
estrofa sens versos poema incordiant
després sols després serem els amants
de versos que hem fet sofrint i lluitant.
Autor(es): V. Pons, Lluís Forné