Carrer les tàpies
Dintre els seus ulls que té mig tancats de son
Oculta el forat on ven cada nit el cos
I no l’importa si el cel brilla o manca el sol
Tant sols oblida el seu entorn.
Va caminant, no sap quin destí tindrà
L’amor és un joc, el fi pot ser dur i fatal
I no l’importa si el cel brilla o manca el sol
Tant sols oblida, tant sols oblida,
Tant sols oblida el seu entorn.
I quan s’imagina lluny de tot resquici humà
I es fica les ales per volar…i no sap on anar
És quan s’en adona, és quan més desitja,
Quan nomès voldria tornar a començar.
Dintre els seus ulls que té mig tancats de son
Oculta el forat on ven cada nit el cos
I no l’importa si el cel brilla o manca el sol
Tant sols oblida el seu entorn.
Autor(es): Paco Garcia