Cèrcols
hi ha la por del dia i segons que commouen
hi ha Llum que pertorba o avencs en l’aire fosc
podràs tindre plaer i moments d’ascetisme
alguns diagnostiquen altres faran la pràctica
voldràs terra i verema o èxtasi de genolls
o sols desig de poques coses, ser feliç, o
trencar el plor abrupte a aquesta cantonada
jaure en estelles seques amb la pau de l'anciana
i un saquet d’amor, de pèrdua, d’oblit,
d’odi i miseració, protegir de les aus
que gruen, el cadàver, perquè has de traçar cèrcols
com el poeta envela tan pèrfida i tan lletja
l’existència de tots per tancar-s’hi i estar;
açò em van explicar els vells, que és poesia
un camp de foc de sàvies amb pell i descendència
encerclar, encercar, circumval·lar i tanques
por, de nou, temps fregit en un estany que vessa.
Autor(es): Juma Barratxina, Jansky