Circularitat
Canten com bèsties fulles seques
arrossegant-se a raig pel terra
com els zombies d’aquella sèrie tan dolenta.
Muts tots els arbres sense fulles
semblen dits d’un mag, conjuren:
“La nova estació perdura.”’
Testimonis de l’edat
aletejos de pardals,
acariciant la matinada,
rascant l’aire matinal.
Quin espectacle més brutal
ens toca viure any rere any.
La vida és cruel
però ho és molt més la seva circularitat.
És any rere any, és any rere any, és any rere any
on tot sembla mortal.
I agafes forces per saltar
i no hi ha trampolí al final.
Ja surt el sol a Formentera,
jo tot sol bevent cervesa,
on és la festa que l’Estrella va prometre?
On és el somni, on és la idea
no queda foc, tan sols les cendres
i el fum de les falses promeses.