Ciutat de bojos i de sants
Quan vaig arribar a aquesta ciutat
de bojos i de sants
No en sabia res però em vaig adonant
que avui encara en sé menys
Jo veia les portes obertes
però estaven barrades amb panys
Només tenia ulls per veure als nens
Jugant, rient, cantant
Un dolç ocell es va posar en mi
lleuger com un suau vent
llavors em va dir que els ulls poden ser
terribles mentiders
Que d´allà de l´Orient no m´esperés res
que no tingué un preu
volant va marxar i quan em vaig adonar
els carrers eren deserts
Pas a pas, descobrint la ciutat
Pas a pas descobrint aquesta ciutat
Mai vaig ser tan de veritat com allà
Mai vaig ser tan mentida com allà enredat en els ulls de la gent
Els cecs seductors indicaven camins
que no portaven enlloc
I els espavilats sempre d´amagat
transitaven per carrerons
Jo veia les llums enceses
tothom aixecava les mans
Sentia pregar a la multitud
enmig de la foscor
El temps va passar i el riure dels nens es va apagar
Ningú no sabia on podien parar
i un bo dia l´ocell va tornar
i a l´orella em va assegurar
Que aquesta ciutat
Mai serà de veritat
Mai ha estat de veritat
És una simple visió
Una al·lucinació
que sempre està a tocar
però mai la pots agafar
l´ocell em va mirar
i va arrencar a volar
ell ja m´ho va advertir
però jo aquí m´he quedat
maleïda ciutat
mentidera ciutat
il·luminada ciutat
generosa ciutat
egoista ciutat
estranya ciutat
beneïda ciutat
Beneita ciutat
solitària ciutat
Rodejats…de soledat