Conflicte de llum i vent
El tentineig del cascavell fa veure al gat que pot fer de serp,
Es hora de recordar als que es creuen sants que aquest bosc no es pot mossegar.
Inspira i expira ja no pararan, estan envaint i venent l'espai.
No som la titella d'un gran tarat, és ansia pactada el poder és gas.
Ja hem comprès perquè no podrem, mai podrem ser savis ni reis,
ens és igual que ens pressioneu.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.
Com el descans que es té al somiar, petits tresors en forma de mirall,
sentir-se sol caminant cap a dalt, potser no cal pendre's-ho amb serietat.
La poesia del que ja no hi és diu que la vida es viure al moment,
Tot el dolor que ja ha cimentat s'ha de fer sorra i convertir en fang.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.
Amb el pas del temps no aguantarà.
Ens faci bé o ens faci mal el nostre cant sonarà,
sentir el perdó dins la pell amb el pas del temps.
Ens porti al bé o ens faci mal l'odi no aguantarà,
per l'eco de l'espassa, l'amor i la paraula.