Creuar l'oceà
He travessat túnels glaçats
i carrers foscos sense fanals
I he baixat per ponts sense final
I sense poder-me aturar
I he frenat i accelerat per l’autovia
I he tornat a frenar
I ací aturat em pregunte si tot
Aquest esforç ha sigut en va
Vull connectar-me amb l’il·lusió
D’escriure la meua història
Veig una porta oberta a l’aeroport
I puge a l’avió
Amb tu i amb els nostres fills
I comença l’aventura per a tots
Ho confesse he viscut amagat darrere les esquenes de la gent.
Protegint-me del fracàs, la invisibilitat i el no res.
De les persones que conec i amb les quals no em puc fer.
Però aixó s’ha acabat estic a soles ara contra mi.
Ets una xica molt bonica i sempre m’has agradat molt.
Mai vaig pensar que tindria parella i fill però ara mira’m ací estic
Amb tu i amb el xiquets construint el nostre propi camí a cada pas.
I ara et propose un pas més enllà creuem l’oceà, et voldries vindre amb mi?
Autor(es): Néstor Mir