Dalt del teu arbre


Dalt del teu arbre m’hi he fet el niu.
Des d’aquí dalt jo observo el món.
Dalt del teu arbre hi trobo refugi,
per les nits de fred i de vent.

Dalt del teu arbre hi ponc els ous,
perquè també cuidis dels meus fills.
Dalt del teu arbre sóc silenci,
el silenci que s’emporta les pors.

Dalt del teu arbre accepto el que vingui.
Dalt del teu arbre sóc.
Dalt del teu arbre accepto el que vingui.
Dalt del teu arbre sóc.
 


Autor(es): L'últim indi