Darrere dels núvols
Darrere dels núvols, amb la llum del sol…
L’arc en el cel, la vida remou.
Sota els estels, i a plena nit…
Més enllà de l’horitzó, un amor ha fugit.
Batega el meu cor,
tremola el meu pit!
Un àngel em guarda…
Jo tinc dintre, un sospir!
Molt més enllà, del perdut horitzó,
en primavera i tardor…
L’amor flueix silenciós!
Al fons de la vall, a on passa el riu,
més enllà de l’horitzó,
algú prega per tu.
M’emociona el desig, no hi puc fer res més!
Llenço troncs a les brases…
Com un ritual silent.
Molt més enllà,
de l’horitzó que es perd,
hi ha una música suau,
una carícia en el temps.
Enllà l’horitzó, hi bufa el vent de nit,
s’escolten campanes, com un suau encís.
Camino amb compte, cap al fi d’un llarg tram,
darrere muntanyes, em perdo un instant.
Enllà l’horitzó, tots els passos són lents!
Per més que m’allunyo, torno al mateix indret.
Com fosc i molt trist…
Jo ara medito en va…
I molt dèbil i cansat…
Em prenc un descans…
Molt més enllà, del perdut horitzó,
en un mar en tempesta…com perdut entre els trons.
Enllà l’horitzó, el cel és rogent…
En la llum del matí, com promesa Fidel.
Arreu de regnes antics, i de temples profunds,
enllà l’horitzó, ja cap somni és absurd!
Ara, sembla que és tard!
No ho vaig saber cuidar prou…
I la vida, i l’amor…
Aixeca’n el vol!
Enllà l’horitzó, a on el cel és tan blau
Hi ha una altra vida, per estimar-te de nou.
Autor(es): Bob Dylan