Dels teus ulls
A la mateixa alçada dels teus ulls
vaig mantenint jo l’ànima amb mesura.
Si no ho entregues tot, saps que no guanyes.
Si dones poc, pots perdre la partida.
En el buit que tu tens del coll a l’esquena
vaig atrevir-me a perdre’m sense pressa.
No juguis més si tu no vols cremar-te.
No resis si la fe ja no t’importa.
Vull abraçar-me de ple a la vida,
acariciar-la i quedar-me adormida.
Sentir que el món és tot meu als teus braços.
Desconnectar i cremar-me en la pressa.
Vull assumir que als teus ulls jo m’hi endinso
perduda.
Una paraula ens va apropar ja per sempre
i em vaig vestir a consciència per trobar-te.
Que no s’espanti pas ningú si veuen
que els nostres ulls es miren diferent…
Vull abraçar-me de ple a la vida,
acariciar-la i quedar-me adormida.
Sentir que el món és tot meu als teus braços.
Desconnectar i cremar-me en la pressa.
Vull assumir que als teus ulls m’hi endinso perduda.
Vull abraçar-me de ple a la vida,
acariciar-la i quedar-me adormida.
Sentir que el món és tot meu als teus braços.
Desconnectar i cremar-me en la pressa.
Vull assumir que als teus ulls jo m’hi endinso
perduda.
Vull abraçar-me de ple a la vida,
acariciar-la i quedar-me adormida.
Sentir que el món és tot meu als teus braços.
Desconnectar i cremar-me en la pressa.
Vull assumir que als teus ulls jo m’hi endinso
perduda.
Vull abraçar-me de ple a la vida,
acariciar-la i quedar-me adormida.
Sentir que el món és tot meu als teus braços.
Desconnectar i cremar-me en la pressa.
Vull assumir que als teus ulls jo m’hi endinso
perduda.
Vull assumir que als teus ulls jo m’hi endinso perduda.
Autor(es): Vanesa Martín